Divendres

Avui primer divendres
d’un mes de maig calorós
els ocellets van cantant
per un cel blau ben preciós

Ha vingut ja la calor
i hem aparcat l’abric
per tornar un altre any
a ensenyar el melic

Demà serem dissabte
el termòmetre puja
no seria gens estrany
si ens sorprèn la pluja

Jo estic plorant d’emoció
avui primer divendres
deixant les teves cendres
a on em anàvem d’excursió.



1 comentari

De la por.

Carta blanca té la por
per entrar dins del meu cos,
acorralar-me del tot
a un racó silenciós.

Enterrar-me en vida
i omplir-me d’un ofec
que si mai tanco els ulls
em converteixi en cec.

Carta blanca té la por
si avui em vol mutilar,
pot tallar les meves mans
per no saber-te tocar.

Retindre’m aquí ben quiet
i no deixar-me marxar
mantindre’m els ulls oberts
sense poder-los tancar.

 



Envia un comentari

La barana i els teus dits.

El mur de pedra és massa alt
iels teus braços tan petits
t’he pujat al coll
has agafat la barana amb els dits.



Envia un comentari

S’ha mort la núvia

S’ha mort la núvia
que avui s’havia de casar
feia tard a la cerimònia
però no ha pogut arribar.

S’ha mort la núvia
ningú s’ha parat a pensar
si volia ser incinerada
o l’haurem d’enterrar.

S’ha mort la núvia
el nuvi s’ha cansat d’esperar
ha sortit de l’església
i ha marxat a dinar

S’ha mort la núvia
el pastís no l’aniran a tallar
però ara tothom fa cua
no es pot desaprofitar.

S’ha mort la núvia
fent un gran rebombori
enlloc de viatge de noces
està quieta al tanatori.

4s comentaris

Tres moments.

M’agrada molt tenir-te prop,
sentir el teu cor com batega
viure al teu costat em dona
el que la vida sempre em nega.

M’entretinc contant cada piga
que habita a la teva esquena
estels que van caure del cel
una nit de lluna plena.

M’acompanyes a passejar
de tardes, quan el cel es foc
i sento que amb tu la vida és fàcil
gairebé com un joc.

3s comentaris

Lluny de casa

Tanco els ulls un altra nit
dins un llit que no és meu
tota la nit sencera de festa
envoltat de gent que no te preu.

Sense saber massa bé com
t’enyoro un altra vegada
a fora trona i cauen llamps
una tempesta de matinada

Les meves mans somien en carícies
que recorren la teva pell
els meus dits hipersensibles
volen pentinar-te el serrell.

A fora els llamps que cauen
il·luminen l’habitació,
regaria amb gotes de la pluja
la meva imaginació.

Sóc lluny de casa
aquest no és el meu llit
però com sempre m’acompanya
aquest dolç neguit

2s comentaris

Poema curt nº 4

Ja gairebé no ho sé
estic fet un embolic
em sembla que ningú
llegeix el que escric.

Envia un comentari

Retorn

L’habitació és tan fosca
no se on és l’interruptor,
he d’encendre la bombeta
em fa molta por la foscor.

Això està tot ple de pols
els mobles s’han de netejar,
s’ha d’obrir tot el finestral
i que la claror pugue entrar.

Li canto una cançoneta
a una nova companya,
dorm a una teranyina
em saluda l’aranya.

Envia un comentari

Per als nens que moren quan neixen

Perquè hi ha nens i nenes que neixen morts o moren a les poques hores. Cada vegada menys en aquest primer món en el que hem tingut la sort de viure. Als països en vies de desenvolupament el drama és molt més gran. Fa anys a casa de la meua iaia hi vaig trobar un sobre amb tot de recordatoris de gent morta fa tants anys que ja ningú se’n recorda. I entremig n’hi havia de nens amb dies o senzillament hores de vida curiosament escrits en català, a diferència de la gent adulta. Nens que no aniran al cole, ni faràn la primera comunió, ni podran viure un primer peto una nit d’estiu ni pelar-se els genolls. Que van marxar amb el primer alé de vida i cap persona de la seva generació els coneixerà.

Tampoc llegiran mai això. Però va per ells. Perquè jo em vaig salvar per poc i puc explicar-ho.

1 comentari

No s’ho mereix ningú

Ningú mereix que l’espere, no perdré temps palplantat mentre els altres em van darrere, crecque és inútil. Com a molt quedem a un lloc i ens trobem però mentre jo faig el meu camí he d’avançar més o menys lentament sense interferències que retarden el meu pas. És tard, i els meus passos son errants però quan el sol no em face tancar els ulls avançaré a pas ferm fins arribar un dia o altre al meu destí. I no penso mirar més al passat, tot el que vingué m’ho vull trobar per davant.

Envia un comentari