Escut

Amb tots els meus silencis
m’he anat fent un escut
he posat el patiment
dels dies que he viscut.

Diverses són les formes
que he esquivat a la mort
si sóc entre vosaltres
també és gràcies a la sort.

A la memòria gravats
classificats en arxius
hi guardo eternament
ferides i cicatrius.

Mai he plorat de dolor
perquè tinc closca de cranc
però no dormo tranquil
no vull caure a un barranc.

Envejo tots els coixins
a on dormen els meus companys
jo em protegeixo amb escut
des de fa vint-i-sis anys.



Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *