Sortir de casa

Aviat sortiré de casa
amb el pas ferm i decidit,
sentiré les mans enceses,
de foc em bullirà el pit.

Aniré caminant ràpid
a una gran velocitat
per poder estar-me molt temps
sempre content al teu costat.

Si a l’hivern agafes fred
apropa’t fort cap al meu cor,
per sentir a cada batec
una mica més d’escalfor.

En venir la primavera
quan tot esclata en colors,
vull tenir-te al meu costat
i omplir-te tota de flors.

A l’estiu els dies més llargs
quan és més forta la calor
fer que els nostres moments junts
esdevinguin un gran tresor.

I en arribar la tardor
malgrat que vingui tempesta,
no deixar mai de fer camí
lluitant per cada conquesta.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poemes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *