Un concert especial

El concert del que us parlo el feien a un pavelló petit d'un poble petit d'una comarca veïna la meva una nit de festa majors cap a la segona setmana d'Agost si no recordo malament. Havíem anat a sopar a casa d'uns amics meus i després d'un abundant menjar i molts gots de vi i abundants licors ens vam decidir a anar al concert. Caminant pels carrers costeruts d'aquell poblet vaig poder comprovar que m'agradaven més de nit. El joc de llums i d'ombres entre nosaltres i l'enllumenat públic i dels diferents edificis del poble em tenien fascinat i gairebé sense adonar-me'n ja havíem arribat al local. Vam pagar els cinc euros de l'entrada i ens vam encaminar directament cap a la barra i després cap a, més o menys, el centre de la pista al davant de l'eficient equip de só i llums. El concert comptava amb la participació d'un grup de rock del poble, un d'ska de la capital de comarca i una disco móbil que s'encarregaria d'allargar la festa fins que una xaranga despertaria els veïns amb una cercavila dins el local que continuaria per tot el poble.
Jo no parava massa atenció ni al grup de rock ni a res de res, només tenia ullets per la meva recent estrenada parella que tot just era el nostre primer sopar no íntim que celebràvem. Estava molt guapa aquella nit i així ho havien fet notar els pares del meus amics, els meus amics del poble i els que havien vingut amb nosaltres dos al sopar i al concert. I jo li anava traslladant els comentaris a cau d'orella.
De sobte em vaig adonar que el grup d'ska ja havia començat la seva actuació i estaven molt entregats en l'empresa. El ball sincopat era un dels meus favorits i m'ho estava passant la mar de bé quan de sobte vam assistir a un espectacle que no oblidarem mai de la vida.
Just quan enfilaven la mitja hora d'actuació una de les torres lateral que aguanten els llums es va començar a balancejar cap endavant i endarerre decantant-se finalment cap a la banda contraria a l'escenari i caient contra el terra originant una gran quantitat de guspires i un soroll a explosió ensordidor. Tot sa de de dir el xoc va produïr més llum que la que feia el pròpi equip en ell mateix però també la suspensió temporal del concert cosa que vam aprofitar la meva parella i jo per anar a enrrotllar-nos.
Ara quan recordem els primers dies sempre pesem en aquell concert.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *