Escut

Amb tots els meus silencis
m’he anat fent un escut
he posat el patiment
dels dies que he viscut.

Diverses són les formes
que he esquivat a la mort
si sóc entre vosaltres
també és gràcies a la sort.

A la memòria gravats
classificats en arxius
hi guardo eternament
ferides i cicatrius.

Mai he plorat de dolor
perquè tinc closca de cranc
però no dormo tranquil
no vull caure a un barranc.

Envejo tots els coixins
a on dormen els meus companys
jo em protegeixo amb escut
des de fa vint-i-sis anys.



Publicat dins de Poemes | Envia un comentari

Costum

Hi ha moments que captiven els sentits
per exemple, el teu gran somriure:
gran i il·luminat a contrallum.

Hi ha moments enormement divertits,
una mirada amb ganes de viure,
dos petons olorant el teu perfum.

Hi ha silencis transformats en crits
records escrits per a sobreviure:
me’ls guardo per a mi com de costum.



Publicat dins de Poemes | Envia un comentari

19 (per a Andrea)

Sense por de ser romàntic
ni de fer-me el desmenjat
avui que es el teu gran dia
et desitjo felicitat.

La vida és tota teva
i dels que tens al teu costat
t’acompanyen dia a dia,
et donen amor i amistat.

Ara que tot recomença
guarda el vell i estima el nou
torna a girar la roda
és la volta que fa dinou.

Torno a regalar versos
per al teu aniversari
perquè es data senyalada
sempre al meu calendari.

 

Moltes felicitats!



Publicat dins de Poemes | Envia un comentari

A Maite.

Passa una tarda de sol
som a principis de tardor,
la ràdio em va entretenint
i em va omplint de claror.

Em cremen els deu dits
buscant la tessitura
per a poder exposar
la meva escriptura

Unir tants de conceptes
que ara van dispersos,
fer-los lligar entre ells
entre rimes i versos.

Acabar-lo ben amunt
amb lletres com aquestes
dedicant-lo a Maite
que és Reina de Festes.

Publicat dins de Noms, Poemes | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Adéu-siau.

Marxo a la immensitat
per a intentar ser poeta
en barca per un oceà
de xocolata desfeta.

No m’importa la durada
ni utilitzaré els rems
vull tenir el temps necessari
per recórrer tots els extrems.

Adéu-siau a tothom,
amics, coneguts i parents.

Tardarem a veure’ns molt,
els motius són ben evidents.

Observaré paisatges
construïts de platges belles,
cada nit m’adormiré
baix un llençol fet d’estrelles.

Publicat dins de Poemes | 1 comentari

Sortir de casa

Aviat sortiré de casa
amb el pas ferm i decidit,
sentiré les mans enceses,
de foc em bullirà el pit.

Aniré caminant ràpid
a una gran velocitat
per poder estar-me molt temps
sempre content al teu costat.

Si a l’hivern agafes fred
apropa’t fort cap al meu cor,
per sentir a cada batec
una mica més d’escalfor.

En venir la primavera
quan tot esclata en colors,
vull tenir-te al meu costat
i omplir-te tota de flors.

A l’estiu els dies més llargs
quan és més forta la calor
fer que els nostres moments junts
esdevinguin un gran tresor.

I en arribar la tardor
malgrat que vingui tempesta,
no deixar mai de fer camí
lluitant per cada conquesta.

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Envia un comentari

Seràs

Seràs la llum del meu matí,
el primer estel de la nit.

Seràs guia pel meu camí
fent el meu pas més decidit.

Seràs aigua clara i fresca
tots els dies de xafogor.

Seràs alegria i gresca
que espanta tota la por.

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Envia un comentari

Gent de bona gana

Gent de bona gana
cadascú amb la seva història
que plora a cada derrota
i se’n alegra de la victòria.

Gent que aquí ha nascut
i altres que venen de lluny
que viuen lluitant cada dia
a cops de falç o de puny

Gent del nostre poble
de sempre treballadora
que hi passarà els seus dies
fins que els arribarà l’hora.

Publicat dins de Poble | Etiquetat com a | Envia un comentari

Continuar

Caminarem
cap a la llum
com de costum
amb el pas ferm

No pararem
fins arribar
a traspassar
el darrer extrem

I seguirem
sempre endavant
anar lluitant
sense espant

Per no trobar
mai un camí
que sigui el fi
continuar…

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Envia un comentari

Vuit versos de desamor.

Sento, ai com el sento!
Ben profund el meu dolor
sempre que ho intento
per amor, se’m trenca el cor.

Mira’m, tu ara mira’m
saps que això va per tu
quan vulgues tu mata’m
tot moment és oportú.

Publicat dins de Poemes de solitud | Etiquetat com a , | Envia un comentari